词典喧叫
喧叫
词语解释
喧叫[ xuān jiào ]
⒈ 大声地叫。
英shout loudly;
相关词语
- huān jiào欢叫
- xuān tián喧阗
- jiào gē gē叫哥哥
- xuān sòng喧讼
- jiào bǎn叫板
- xuān yán喧妍
- láng háo guǐ jiào狼嗥鬼叫
- hǒu jiào吼叫
- āi jiào哀叫
- jué jiào絶叫
- xuān guō喧聒
- tí jiào啼叫
- háo jiào嗥叫
- hào tiān jiào qū号天叫屈
- jiào jué叫絶
- xiāo xuān嚣喧
- jiào zhēn叫真
- jiào huà叫化
- guā guā jiào呱呱叫
- jiào yā yā叫吖吖
- zhuāng qióng jiào kǔ装穷叫苦
- jiào qū叫曲
- guō jiào聒叫
- zào jiào噪叫
- hán xuān寒喧
- gǔ yuè xuān tiān鼓乐喧天
- jiā xuān笳喧
- xuān rǎng喧嚷
- xuān hōng喧轰
- xuān fán喧烦
皖公网安备 34011102001509号